KO TAZAWA y el CATALÀ !
(ni mes ni menys que japonés)

Avui em toca parlar en el idioma de la meva estimada Catalunya, i no per parlar de un català, sino de un japo.

Ko Tazawa(Yokohama, Japó, 1953) és un catalanòfil i traductor japonès.
Va dedicar una dècada a traduir Tirant lo Blanc al japonès i creu que el català "s'ha de mantenir viu a tota costa".

I tenim aquí la seva entrevista!! *

D'on sorgeix la seva relació amb la cultura catalana?
-La primera trobada amb Catalunya va ser purament casual. Al banc japonès on treballava em van enviar com a becari a Barcelona perquè aprengués... el castellà!. Era l'any 1979, l'època de l'Estatut de Catalunya. L'ambient eufòric de Barcelona d'aleshores em va quedar clavat. Això em va influir decisivament quan vaig canviar la vida de banquer per la d'investigador acadèmic.

-Al Japó hi ha molta admiració per Gaudí. El primer que va fer en venir a Barcelona va ser anar a veure la Sagrada Família?
-Vaig arribar a Catalunya sense saber res de castellà. Havia d'incorporar-me a l'oficina de Madrid al cap de mig any. Vaig estudiar molt. No tenia temps per fer turisme... No recordo la meva primera impressió de la Sagrada Família.

-Què és el que més li agrada de Catalunya?
-La gent. Són més discrets que la gent de les altres parts d"Espanya.

-Quant de temps va trigar en aprendre el català?
-Depèn de què signifiqui "aprendre el català". Vaig trigar un parell d"anys en arribar a saber defensar-me més o menys en català, perquè ja sabia bastant bé el castellà i el francès. Ara, si em demanen si domino el català, diré que encara em falta molt. Encara faig molts errors que em causen vergonya.

-Què és el més difícil de la llengua catalana?
-Un japonès ha de canviar de xip a l"hora d'aprendre el català perquè la seva lògica és totalment diferent de la del japonès. Aquesta és la dificultat més gran, tot i que passa el mateix a l'hora d"aprendre altres llengües occidentals.

-Un català podria aprendre japonès en el mateix període de temps?
-Gramaticalment, sí. El que passa és que l"escriptura és la barrera que no té un japonès que tracta d"aprendre el català. Es pot trigar més en dominar l"escriptura japonesa.

-Està creixent l'interés pel japonès?
-Vaig ser el primer professor del japonès de l'Escola d'Idiomes Moderns de la UB. No sé com deu estar ara la secció, però el cert és que cada vegada hi ha més interés pel japonès gràcies a manga japonès.

-Creu que la llengua catalana sobreviurà o desapareixerà a causa de la globalització?
-Això equivaldria a preguntar si el poble català sobreviurà o no. Un poble sense llengua pròpia no seria un poble. S'ha de mantenir viu el català a tota costa.

-Ha traduït Tirant lo Blanc al japonès. Què significa per vostè aquest llibre?
-Era una fita de la meva vida. Va ser una tasca difícil, però no excessivament. El temps i el lloc de la novel·la són molt distants d"on som ara els japonesos, però el contingut no és difícil de comprendre. Tot al contrari, hi ha moltes coses interessants i divertides i aquesta és la força d"una obra mestra clàssica: que superi el temps i la distància. Vaig trigar uns deu anys en acabar de traduir-la.

-Els diccionaris català – japonès i japonès-català li van costar gaire de fer?
-Són diccionaris per als japonesparlants. Vaig trigar uns deu anys en fer-los. Són diccionaris molt cars, de poc tiratge i per a les biblioteques, més aviat. Ara estic preparant una versió popular.

-També ha traduït llibres moderns com La Pell freda, d'Albert Sánchez Piñol. Quina acollida tenen al Japó?
-Hauria pogut ser un èxit al Japó. Tots els amics que l'han llegida m"han dit que és interessantíssima. Però en realitat no ha tingut cap acollida. No entenc el per què.

-Haruki Murakami ha ajudat a popularitzar la literatura japonesa. Li agrada?
M'agrada molt. La seva última novel·la 1Q84 és boníssima també. Hi ha molts escriptors japonesos pràcticament desconeguts a Catalunya. Espero que hi hagi més editorials que tinguin interés per la traducció de la literatura japonesa. Ha llegit la meva traducció catalana de La remor de les onades de Mishima? És una novel·la molt bona.

-Quin és el seu autor català preferit?
-Ferran Torrent m"agrada molt.

-A Catalunya coneixem la cultura japonesa o només els tòpics: treballen moltes hores, els agrada molt la tecnologia i són molt educats?
-Ja sap que aquests mites ja no són vàlids. Ara som uns orientals desorientats, com ha descrit molt bé en Mikimoto.

-Té un llibre, de l"any 2000, titulat La cuina japonesa a Catalunya. A Barcelona es menja bon menjar japonès o també hi ha molts falsos japonesos que aprofiten que està de moda?
-Malauradament, he sentit dir que hi ha molts restaurants japonesos falsos. Però entre plats japonesos falsos o inventats, pot haver-n'hi de bons. Per què no? Això seria una nova internacionalització de la cuina japonesa.

-Ha seguit el fitxatge de Nakamura per l"Espanyol?
-Sí. Per casualitat, havia traduït un reportatge sobre la seva vida a Escòcia. No sóc gens futbolista, però ara que és a Catalunya seguiré la seva trajectòria. Espero que sigui un altre Gaudí que atregui l"interés dels japonesos cap a Catalunya.

*Entrevista treta de La Vanguardia

Gaijin mangakas


Este año, para el salón del manga de Barcelona, Glènat, una de mis queridas editoriales de cómic ha presentado la nueva Línea Gaijin, la colección de manga autóctono, ni mas ni menos que ESPAÑOL Y LATINOAMERCIANO.
El nombre Gaijin quiere decir "extranjero" en japonés.
La publicación se hara el año que viene.

Pues si, lo que antes eran burdos dibujos de ojos saltones y cabellos coloridos, ahora son verdaderos mangas, ¡¡con buena trama y todo!!

Bueno, pues esperemos que sean recibidos con una agradable bienvenida.

Y aquí tenéis los blogs de nuestros “Gaijines” hablando sobre sus propios proyectos:

-Kenny Ruiz y “Dos Espadas”.

-Andrea Jen y “El delirio de Ani”.

-Irene Roga y “La canción de Ariadna”.

-Xian Nu y “Bakemono”

-Noiry & Black Velvet y “Underdog”.

-Belén Ortega & Rubén García y “Himawari”.

-Studio Kösen y “Lettera”.

¡¡Os esperamos con impaciencia!!

Viaje a la ciudad de la luz

Bueno, puede que vaya con retraso, ¡¡pero aquí esta el relato de mi cumpleños!!

El día 7 de Octubre, mis padres me despertaron a las 5 de la madrugada para felicitarme por mi 13 cumpleaños y me anunciaron que íbamos a pasar el día fuera. Por la autovía de Castelldefels, recibí la llamada de mi hermana Carol y me hizo preguntas, de las que adiviné nuestro destino.
Paris, ¡qué sorpresa, no me lo podía creer!

Salimos de Barcelona a las 8.15 h. Un día muy claro de Octubre y llegamos a Paris a las 10 h, hacía un día lluvioso.
El Aeropuerto de Orly nos pareció pequeño y viejo en comparación con el de Barcelona, pero en poco rato teníamos nuestro equipaje y partimos, en coche de alquiler, directamente hacia el Museo de Orsay donde pude apreciar muchas pinturas reconocidas y pintores muy famosos, como Renoir, Monet, Gauguin, Van Gogh, Tolouse-Lautrec y otros más.

Por la tarde, nos fuimos al Aparta-hotel donde estaríamos los 5 días. Era un apartamento muy agradable desde donde divisábamos la Torre Eiffel y algo del rio Sena.

Por la noche, hicimos un paseo nocturno, en coche, por la ciudad para ver sus hermosos edificios iluminados. Fuimos a cenar a un pequeñito restaurante, frente al Museo del Louvre, que parecía sacado de una vieja película. Fue la mejor cena en París.


El segundo día, recorrimos todo el Museo del Louvre, con un espacio Egipcio impresionante. Me gustó mucho la parte dedicada a Mesopotamia. Las salas de pinturas están divididas por países. En la de España, están Velázquez, Murillo, El Greco y otros. También estuve en la sala de la famosa Gioconda de Leonardo Da Vinci.

Ya de nuevo en París y al anochecer, dimos otro paseo, por la ciudad de la luz y vimos, por fuera, el Moulin Rouge, pero para verlo por dentro, tendré que esperar unos años más… Después de cenar, nos fuimos rendidos al hotel.

El tercer día, fuimos al encantador barrio de Montmartre, en la cumbre de la colina donde se encuentra la Basílica del Sacre Coeur y la Place du Tertre, cuna de los pintores impresionistas, donde comimos. Recorrimos sus calles, disfrutamos de las actuaciones de aficionados, que lo hacían fenomenal y de la maravillosa vista desde la Basílica. ¡Un lugar mágico!

Por la tarde, estuvimos en las Galerías Lafayette y, por la noche, fuimos a ver la torre Eiffel, que tenía una iluminación muy hermosa por el nuevo milenio.
El cuarto día, a primera hora y después del “petit déjeneur”, visitamos la Torre Eiffel por dentro y , desde lo más alto, hay las vistas más espectaculares de Paris.

A continuación, nos fuimos en coche a Versailles, el antiguo palacio del rey. Nos dedicamos a visitar el Palacio con la historia de Luis XIV, XV y XVI, a través de esas magníficas pinturas, tapices, relojes y mobiliario. Al mediodía, comimos en un restaurante muy típico francés y, por la tarde, volvimos al Palacio para visitar los jardines y fuentes envueltos de una música que te transportaba a aquella época.

Por la noche cenamos en el Bateau mouche recorriendo el Sena y viendo los maravillosos edificios iluminados.
El último día, de nuevo,¡ otra sorpresa! Me llevaron al Parque de Astérix y disfruté muchísimo subiendo a las atracciones más atrevidas con mi madre. De regreso a Paris, estuvimos viendo las instalaciones del Tenis Roland Garros, donde están las placas de los ganadores en los trofeos anuales y las 4 últimas están dedicadas a Nadal.

¡Ha sido un viaje de ensueño!

El manga vuelve a Barcelona

En el XV Salón del Manga de Barcelona tuve la oportunidad de responder a unas preguntitas de un equipo de Fuji TV.

Pronto colgaré la entrevista junto con imágenes de un monton de cosplay que espero que os guste.


Hasta entonces, algunas imágenes de la entrevista. Todos, la asistente, el cámara, el técnico de sonido, el director y, por supuesto, las entrevistadoras fueron muy amables.

¡No podía faltar una pequeña exhibición de mi abanico hecho a mano!