La vida en cosplay #Febrero 2012
El nuevo número de esta genial revista, esta vez con aún más concursos, tutoriales y entrevistas! :3 IT'S FREEEE!!! ;)
Mostrando entradas con la etiqueta entrevistas. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta entrevistas. Mostrar todas las entradas
viernes, 2 de marzo de 2012
jueves, 26 de noviembre de 2009
KO TAZAWA y el CATALÀ !
(ni mes ni menys que japonés)
Avui em toca parlar en el idioma de la meva estimada Catalunya, i no per parlar de un català, sino de un japo.
Ko Tazawa(Yokohama, Japó, 1953) és un catalanòfil i traductor japonès.
Va dedicar una dècada a traduir Tirant lo Blanc al japonès i creu que el català "s'ha de mantenir viu a tota costa".
I tenim aquí la seva entrevista!! *
D'on sorgeix la seva relació amb la cultura catalana?
-La primera trobada amb Catalunya va ser purament casual. Al banc japonès on treballava em van enviar com a becari a Barcelona perquè aprengués... el castellà!. Era l'any 1979, l'època de l'Estatut de Catalunya. L'ambient eufòric de Barcelona d'aleshores em va quedar clavat. Això em va influir decisivament quan vaig canviar la vida de banquer per la d'investigador acadèmic.
-Al Japó hi ha molta admiració per Gaudí. El primer que va fer en venir a Barcelona va ser anar a veure la Sagrada Família?
-Vaig arribar a Catalunya sense saber res de castellà. Havia d'incorporar-me a l'oficina de Madrid al cap de mig any. Vaig estudiar molt. No tenia temps per fer turisme... No recordo la meva primera impressió de la Sagrada Família.
-Què és el que més li agrada de Catalunya?
-La gent. Són més discrets que la gent de les altres parts d"Espanya.
-Quant de temps va trigar en aprendre el català?
-Depèn de què signifiqui "aprendre el català". Vaig trigar un parell d"anys en arribar a saber defensar-me més o menys en català, perquè ja sabia bastant bé el castellà i el francès. Ara, si em demanen si domino el català, diré que encara em falta molt. Encara faig molts errors que em causen vergonya.
-Què és el més difícil de la llengua catalana?
-Un japonès ha de canviar de xip a l"hora d'aprendre el català perquè la seva lògica és totalment diferent de la del japonès. Aquesta és la dificultat més gran, tot i que passa el mateix a l'hora d"aprendre altres llengües occidentals.
-Un català podria aprendre japonès en el mateix període de temps?
-Gramaticalment, sí. El que passa és que l"escriptura és la barrera que no té un japonès que tracta d"aprendre el català. Es pot trigar més en dominar l"escriptura japonesa.
-Està creixent l'interés pel japonès?
-Vaig ser el primer professor del japonès de l'Escola d'Idiomes Moderns de la UB. No sé com deu estar ara la secció, però el cert és que cada vegada hi ha més interés pel japonès gràcies a manga japonès.
-Creu que la llengua catalana sobreviurà o desapareixerà a causa de la globalització?
-Això equivaldria a preguntar si el poble català sobreviurà o no. Un poble sense llengua pròpia no seria un poble. S'ha de mantenir viu el català a tota costa.
-Ha traduït Tirant lo Blanc al japonès. Què significa per vostè aquest llibre?
-Era una fita de la meva vida. Va ser una tasca difícil, però no excessivament. El temps i el lloc de la novel·la són molt distants d"on som ara els japonesos, però el contingut no és difícil de comprendre. Tot al contrari, hi ha moltes coses interessants i divertides i aquesta és la força d"una obra mestra clàssica: que superi el temps i la distància. Vaig trigar uns deu anys en acabar de traduir-la.
-Els diccionaris català – japonès i japonès-català li van costar gaire de fer?
-Són diccionaris per als japonesparlants. Vaig trigar uns deu anys en fer-los. Són diccionaris molt cars, de poc tiratge i per a les biblioteques, més aviat. Ara estic preparant una versió popular.
-També ha traduït llibres moderns com La Pell freda, d'Albert Sánchez Piñol. Quina acollida tenen al Japó?
-Hauria pogut ser un èxit al Japó. Tots els amics que l'han llegida m"han dit que és interessantíssima. Però en realitat no ha tingut cap acollida. No entenc el per què.
-Haruki Murakami ha ajudat a popularitzar la literatura japonesa. Li agrada?
M'agrada molt. La seva última novel·la 1Q84 és boníssima també. Hi ha molts escriptors japonesos pràcticament desconeguts a Catalunya. Espero que hi hagi més editorials que tinguin interés per la traducció de la literatura japonesa. Ha llegit la meva traducció catalana de La remor de les onades de Mishima? És una novel·la molt bona.
-Quin és el seu autor català preferit?
-Ferran Torrent m"agrada molt.
-A Catalunya coneixem la cultura japonesa o només els tòpics: treballen moltes hores, els agrada molt la tecnologia i són molt educats?
-Ja sap que aquests mites ja no són vàlids. Ara som uns orientals desorientats, com ha descrit molt bé en Mikimoto.
-Té un llibre, de l"any 2000, titulat La cuina japonesa a Catalunya. A Barcelona es menja bon menjar japonès o també hi ha molts falsos japonesos que aprofiten que està de moda?
-Malauradament, he sentit dir que hi ha molts restaurants japonesos falsos. Però entre plats japonesos falsos o inventats, pot haver-n'hi de bons. Per què no? Això seria una nova internacionalització de la cuina japonesa.
-Ha seguit el fitxatge de Nakamura per l"Espanyol?
-Sí. Per casualitat, havia traduït un reportatge sobre la seva vida a Escòcia. No sóc gens futbolista, però ara que és a Catalunya seguiré la seva trajectòria. Espero que sigui un altre Gaudí que atregui l"interés dels japonesos cap a Catalunya.
*Entrevista treta de La Vanguardia
(ni mes ni menys que japonés)
Avui em toca parlar en el idioma de la meva estimada Catalunya, i no per parlar de un català, sino de un japo.
Ko Tazawa(Yokohama, Japó, 1953) és un catalanòfil i traductor japonès.
Va dedicar una dècada a traduir Tirant lo Blanc al japonès i creu que el català "s'ha de mantenir viu a tota costa".
I tenim aquí la seva entrevista!! *
D'on sorgeix la seva relació amb la cultura catalana?
-La primera trobada amb Catalunya va ser purament casual. Al banc japonès on treballava em van enviar com a becari a Barcelona perquè aprengués... el castellà!. Era l'any 1979, l'època de l'Estatut de Catalunya. L'ambient eufòric de Barcelona d'aleshores em va quedar clavat. Això em va influir decisivament quan vaig canviar la vida de banquer per la d'investigador acadèmic.
-Al Japó hi ha molta admiració per Gaudí. El primer que va fer en venir a Barcelona va ser anar a veure la Sagrada Família?
-Vaig arribar a Catalunya sense saber res de castellà. Havia d'incorporar-me a l'oficina de Madrid al cap de mig any. Vaig estudiar molt. No tenia temps per fer turisme... No recordo la meva primera impressió de la Sagrada Família.
-Què és el que més li agrada de Catalunya?
-La gent. Són més discrets que la gent de les altres parts d"Espanya.
-Quant de temps va trigar en aprendre el català?
-Depèn de què signifiqui "aprendre el català". Vaig trigar un parell d"anys en arribar a saber defensar-me més o menys en català, perquè ja sabia bastant bé el castellà i el francès. Ara, si em demanen si domino el català, diré que encara em falta molt. Encara faig molts errors que em causen vergonya.
-Què és el més difícil de la llengua catalana?
-Un japonès ha de canviar de xip a l"hora d'aprendre el català perquè la seva lògica és totalment diferent de la del japonès. Aquesta és la dificultat més gran, tot i que passa el mateix a l'hora d"aprendre altres llengües occidentals.
-Un català podria aprendre japonès en el mateix període de temps?
-Gramaticalment, sí. El que passa és que l"escriptura és la barrera que no té un japonès que tracta d"aprendre el català. Es pot trigar més en dominar l"escriptura japonesa.
-Està creixent l'interés pel japonès?
-Vaig ser el primer professor del japonès de l'Escola d'Idiomes Moderns de la UB. No sé com deu estar ara la secció, però el cert és que cada vegada hi ha més interés pel japonès gràcies a manga japonès.
-Creu que la llengua catalana sobreviurà o desapareixerà a causa de la globalització?
-Això equivaldria a preguntar si el poble català sobreviurà o no. Un poble sense llengua pròpia no seria un poble. S'ha de mantenir viu el català a tota costa.
-Ha traduït Tirant lo Blanc al japonès. Què significa per vostè aquest llibre?
-Era una fita de la meva vida. Va ser una tasca difícil, però no excessivament. El temps i el lloc de la novel·la són molt distants d"on som ara els japonesos, però el contingut no és difícil de comprendre. Tot al contrari, hi ha moltes coses interessants i divertides i aquesta és la força d"una obra mestra clàssica: que superi el temps i la distància. Vaig trigar uns deu anys en acabar de traduir-la.
-Els diccionaris català – japonès i japonès-català li van costar gaire de fer?
-Són diccionaris per als japonesparlants. Vaig trigar uns deu anys en fer-los. Són diccionaris molt cars, de poc tiratge i per a les biblioteques, més aviat. Ara estic preparant una versió popular.
-També ha traduït llibres moderns com La Pell freda, d'Albert Sánchez Piñol. Quina acollida tenen al Japó?
-Hauria pogut ser un èxit al Japó. Tots els amics que l'han llegida m"han dit que és interessantíssima. Però en realitat no ha tingut cap acollida. No entenc el per què.
-Haruki Murakami ha ajudat a popularitzar la literatura japonesa. Li agrada?
M'agrada molt. La seva última novel·la 1Q84 és boníssima també. Hi ha molts escriptors japonesos pràcticament desconeguts a Catalunya. Espero que hi hagi més editorials que tinguin interés per la traducció de la literatura japonesa. Ha llegit la meva traducció catalana de La remor de les onades de Mishima? És una novel·la molt bona.
-Quin és el seu autor català preferit?
-Ferran Torrent m"agrada molt.
-A Catalunya coneixem la cultura japonesa o només els tòpics: treballen moltes hores, els agrada molt la tecnologia i són molt educats?
-Ja sap que aquests mites ja no són vàlids. Ara som uns orientals desorientats, com ha descrit molt bé en Mikimoto.
-Té un llibre, de l"any 2000, titulat La cuina japonesa a Catalunya. A Barcelona es menja bon menjar japonès o també hi ha molts falsos japonesos que aprofiten que està de moda?
-Malauradament, he sentit dir que hi ha molts restaurants japonesos falsos. Però entre plats japonesos falsos o inventats, pot haver-n'hi de bons. Per què no? Això seria una nova internacionalització de la cuina japonesa.
-Ha seguit el fitxatge de Nakamura per l"Espanyol?
-Sí. Per casualitat, havia traduït un reportatge sobre la seva vida a Escòcia. No sóc gens futbolista, però ara que és a Catalunya seguiré la seva trajectòria. Espero que sigui un altre Gaudí que atregui l"interés dels japonesos cap a Catalunya.
*Entrevista treta de La Vanguardia
lunes, 6 de abril de 2009
¡Atención!: Entrevista con Javier Ruescas!
Antes hice una entrada sobre el libro de Cuentos de Bereth...
¡Pues el mismísimo autor me a respondido unas preguntitas!!!
¡Hola Alejandra!
Encantado de conocerte.
Me he pasado por tu blog y creo que dibujas GENIAL! Ojalá lo hiciera yo la mitad de bien, jejeje... Si un día te apetece y haces dibujos de Cuentos de Bereth, no dudes en colgarlos en el foro del libro: http://www.cuentosdebereth.com/phpBB3/index.php ^^!
Te respondo a tus preguntas:
Desde pequeño decidiste que te gustaría escribir, o de un día para otro lo descubriste?
Desde pequeño me gustaba leer y cuando descubrí lo que había que hacer para ser escritor (básicamente escribir), me puse a ello y hasta hoy! Empecé a los 11 o 12 años con una historia que todavía guardo, jeje...
Dices que te gusta el cómic y el manga(a mi también), cuáles son tus preferidos?
Me encanta Lullaby, por ejemplo, y Death Note me flipa un montón. También Sandman de Neil Gaiman y 20th Boys ^_^! La verdad es que de todo un poco! Como anécdota decir que mi primer manga me lo dejó una amiga y se trataba de Alice19.
En que proyectos estas trabajando?
Ahora estoy trabajando en la segunda parte de Cuentos de Bereth. He terminado una novela corta hace unos meses y estoy también editándola.
Como te sientes al ver que la gente compra tus libros?
Muy emocionado. Es una experiencia única que llegue alguien con tu libro en las manos y te confiese que lo ha leído en 2 días y que le ha encantado.
Cuando empezaste con lo de la programación de paginas web?
Pues hace ya 4 años, con una que hice de Peter Pan. Después, poco a poco y gracias a los consejos de gente que sabía más que yo, he ido aprendiendo más cositas :)!
Cuando crea tus aventuras, te conviertes en su narrador o tu eres el protagonista?
Siempre soy el narrador. Si fuese protagonista, en muchas ocasiones, lo pasaría muy mal, jejejeje...
Has pensado en ilustrar alguno de tus libros, con que tipos de dibujos lo harías?
La verdad es que no sé dibujar lo suficientemente bien como para ilustrar nada, jejeje... pero si en el futuro se hace una novela gráfica de Cuentos de Bereth, me gustaría mucho tanto en manga como en otro tipo de dibujo :)
¡¡Le doy MUCHÍSIMAS GRACIAS a Javier por responderme esas preguntas!!
lunes, 9 de marzo de 2009
ESPECIAL: ¡Ciruelo nos responde unas preguntas!
El ilustrador Ciruelo aceptó responderme unas preguntas:
¿Primero, siempre me he preguntado cuando se le definió el estilo de sus obras, le apareció de repente o fue a causa de algo?
Si te refieres al estilo realista de mi pintura debo decir que eso viene con mi personalidad y con un gusto personal que también se va enriqueciendo y cambiando con el tiempo. Si te refieres al estilo fantástico de mi obra la respuesta es parecida, porque también fue algo que me gustó desde muy pequeño, no hubo ningún cambio que me llevara a este lugar, sino un desarrollo natural a lo largo de muchos años, pero siempre dentro del mundo de lo fantástico.
¿Desde pequeño tuvo claro sus aspiraciones?
Sí, siempre supe que lo que me atraía era el arte. Fue a los dieciséis años cuando decidí que el dibujo y la pintura iban a ser mi profesión.
¿Donde estudió?
Estudié arte en un colegio en Buenos Aires que además de ser la escuela secundaria tenía varias asignaturas de arte. A los dieciocho años acabé esos estudios y comencé a trabajar en un estudio de publicidad como ilustrador y allí continué intensamente con el aprendizaje.
¿Cómo se siente cuando ve que alguien compra un libro suyo?
Es realmente un placer muy grande por poder vivir de mi arte y al mismo tiempo por aportar algo a los demás.
En el Japan weekend de este año me hice con "el cuaderno de viajes", una de sus obras, y me pregunto, ¿son tus dibujos, representaciones de tus sueños o son realidades transformadas en trazas de lápiz?
En algunos casos mis dibujos provienen de sueños, pero en su mayoría se gestan de “sueños diurnos”, quiero decir: visiones que me vienen mientras estoy despierto y que después termino de desarrollar a medida que hago el dibujo y le aplico una técnica. Mi próximo libro se va a llamar “Cuaderno de sueños” y en él voy a dar rienda suelta a mi creación más intuitiva y loca, en dibujos y textos, con los que intentaré mostrar la raíz de donde surgen mis ideas.
¿Usted, pintor de sueños y escultor de la imaginación, porqué escogió a los dragones, que sentimientos le expresan esos seres?
Yo siempre digo que los dragones me eligieron a mí. Se trata de unos seres muy mágicos y misteriosos que están presentes en todas las culturas ancestrales, y por algún motivo debe ser. Yo disfruto mucho dibujándolos y tengo mucho respeto por lo que significan como portadores del fuego solar que fecunda la tierra.
Le estoy eternamente agradecida por haber aceptado contestar unas preguntas, a un blog que por el momento es pequeño, pero que espero que crezca
Suscribirse a:
Entradas (Atom)